Quí soc?

Soc psicòleg i sexòleg amb més de vint anys d’experiència, i treballo principalment en teràpia individual i de parella, acompanyant persones en moments de bloqueig, ansietat, crisi o desorientació vital.

Des de petit he estat una persona que s’ha mirallat en els altres. He tingut grans amics i grans familiars. He trobat referents en la literatura i en el cinema. I en totes aquestes experiències he descobert una idea que m’ha acompanyat sempre: el vincle transforma.

M’han inspirat especialment aquelles figures que no semblen extraordinàries, però que s’atreveixen a ser. Persones vulnerables, imperfectes, que perseverem malgrat les dificultats. Amb el temps he entès que el que realment m’ha marcat no és l’èxit entès com a resultat, sinó el significat. Que hi ha èxits que no tenen a veure amb guanyar, sinó amb mantenir-se fidel a un mateix. I que, de vegades, pot haver-hi una forma profunda d’èxit després d’un fracàs.

També he après que la genuïnitat, la senzillesa i el respecte radical per la llibertat de l’altre poden ser profundament transformadors. És una actitud que intento portar a la consulta: no imposar, no forçar, no definir l’altre des de fora, sinó acompanyar-lo perquè pugui trobar la seva pròpia manera d’estar al món.

També em defineix l’humor. Una mirada que introdueix distància sense perdre profunditat. Una manera d’alleugerir sense banalitzar. Hi ha en mi una part juganera, una mirada de nen que no he volgut perdre.

És difícil separar la persona del psicòleg. Entre el que soc i la manera com treballo no hi ha grans diferències. La fascinació pel vincle, per la coherència personal i per la capacitat humana de transformar-se formen part tant de la meva vida com de la meva pràctica clínica.

Entenc aquesta feina com un espai de responsabilitat, de rigor i d’exigència personal. Un espai de cura. I també, sens dubte, com una gran sort i un privilegi.

No prometo solucions ràpides. Confio en el procés, en la comprensió profunda i en la capacitat de cada persona de trobar la seva pròpia veu i sostenir-se en ella. Perquè, al capdavall, no es tracta tant de convertir-se en algú diferent, sinó de comprendre amb profunditat qui ja ets.