Teràpies
Des dels inicis, la psicologia humanista, la psicoteràpia integrativa i la psicologia de la consciència han estat eixos fonamentals en la meva mirada. Totes elles comparteixen una idea que continua sent central per a mi: el malestar no és un error, sinó una expressió amb sentit dins de la història de la persona.
Amb el temps, aquesta mirada s’ha anat ampliant i concretant. L’experiència clínica m’ha permès comprendre amb més profunditat el joc complex de les diferents variables que intervenen en la manera com una persona es viu a si mateixa i viu la seva realitat. Les ferides emocionals, la història personal, l’estructura de personalitat i el bagatge relacional hi tenen un paper important, però també els factors corporals, orgànics i neurobiològics, que formen part d’un mateix sistema viu i en constant interacció.
Des d’aquesta visió integradora, el símptoma deixa de ser vist com un element a eliminar i passa a ser entès com l’expressió d’un equilibri possible dins d’aquest sistema, que en algun moment ha tingut una funció.
La teràpia esdevé així un espai de consciència: un lloc on la persona pot anar reconeixent aquests moviments interns, comprendre’ls i, progressivament, permetre que emergeixin noves formes de relació amb ella mateixa i amb la seva realitat.
Aquest procés no consisteix a convertir-se en algú diferent, sinó a facilitar un procés d’actualització, en el qual la persona pot anar recuperant una forma més clara, més integrada i més honesta d’estar en si mateixa.
Després de tots aquests anys, la meva confiança en aquest procés s’ha anat consolidant. La meva feina consisteix, essencialment, a acompanyar i facilitar les condicions perquè aquest moviment d’actualització es pugui produir.
Psicoteràpia individual
Espai, paraula i viatge
La psicoteràpia individual és un procés que construïm conjuntament. Partim d’allò que la persona porta: una dificultat, un conflicte, un símptoma o una situació que altera la seva calma.
El primer pas és acollir aquesta demanda i generar un espai segur, de confiança i de tranquil·litat. Un espai on, a través de la paraula i de la reflexió, es pugui donar forma a tot aquell material que sovint es viu de manera confusa o desordenada.
Vivim en una època especialment exigent en l’àmbit emocional. L’ansietat, la depressió, les pors, la fragilitat de l’autoestima, les dificultats en els vincles o les experiències traumàtiques són cada cop més presents. Al mateix temps, també existeix una certa pressió cultural per “estar bé”, per ser emocionalment competents, resilients o feliços.
La psicoteràpia no respon a aquesta imposició de positivisme. No és un espai per forçar el benestar, sinó per comprendre què està passant realment. És un lloc per revisar la pròpia “motxilla”, actualitzar-la i integrar-la amb més consciència.
Entenc la psicoteràpia com un espai de complicitat professional. Un espai íntim on el respecte, la confidencialitat i els límits clars permeten treballar amb profunditat.
El procés té el seu propi ritme. La durada i la freqüència de les sessions s’ajusten a la situació de cada persona i a l’evolució del treball. La primera sessió és sovint especialment significativa: és el moment de decidir si hi ha connexió.
El “feeling” és important. Més enllà de tècniques o models, és essencial sentir-se còmode, escoltat i comprès. No es tracta de bons o mals professionals, sinó de trobar aquell espai on es pot parlar el mateix idioma i sentir-se prou segur per començar a avançar.
La psicoteràpia no promet solucions immediates. Ofereix un procés de comprensió i transformació progressiva, orientat a construir una manera més coherent d’estar amb un mateix i amb el món.
Teràpia de parella
De l’estructura a la consciència del vincle
La parella sovint es construeix sobre models apresos: expectatives socials, ideals culturals o formes de relació que hem interioritzat al llarg del temps. Quan aquests models esdevenen rígids, la relació pot començar a perdre espontaneïtat i vitalitat.
La parella entra sovint en crisi quan deixa de funcionar de manera espontània i comença a sostenir-se sobre inèrcies, obligacions o idealitzacions. En aquest punt, la relació es va tensant progressivament.
Els conflictes repetitius, la distància emocional, les dificultats de comunicació o la disminució de confiança no acostumen a aparèixer de cop. Sovint són el resultat d’una dinàmica que, amb el temps, s’ha anat consolidant.
La teràpia de parella és un procés per revisar quin tipus de parella som i, a partir d’aquí, quin tipus de parella podem ser. No es tracta de respondre a quin tipus de parella hauríem de ser, sinó d’entendre la realitat concreta del vincle en el moment present.
Entenc la teràpia de parella com un procés d’anàlisi i de presa de consciència. No és una lluita sistemàtica per salvar la relació sigui com sigui. Tampoc és una exigència de “funcionar” a qualsevol preu.
És una mirada honesta sobre el punt en què esteu: una mena de radiografia del vincle, del nivell de connexió, de les expectatives, de les demandes i de les dificultats reals que hi ha entre vosaltres.
Només des d’aquesta consciència es pot decidir amb més claredat: reconstruir, redefinir o, si cal, tancar una etapa amb més responsabilitat i menys confusió.
La parella no és una obligació ni una promesa de plenitud. És una elecció. I només des d’una elecció conscient pot esdevenir un espai de creixement real.
SexOLOGIA
Intimitat, significat i fluïdesa
Vivim en un context cultural que sovint ha orientat la sexualitat cap al resultat i el rendiment. Aquesta pressió pot generar comparacions, exigència i angoixa. Al mateix temps, la sexualitat també s’ha vist influïda per una lògica de consum que no sempre ajuda a construir una vivència més serena i integrada.
Entenc la sexualitat com una dimensió important de la persona, però no com l’únic centre de la identitat. És una part rellevant del nostre equilibri emocional i relacional, i cal abordar-la de manera orgànica i realista.
La teràpia sexual pot treballar des de diferents nivells. D’una banda, des d’una mirada més profunda: com vivim el desig, quins dilemes o inseguretats apareixen, quina obertura tenim cap a la intimitat i com ens fa sentir la nostra pròpia sexualitat.
D’altra banda, també abordem les dificultats concretes que poden generar malestar: l’ejaculació precoç o retardada, la inhibició del desig, la disfunció erèctil, el vaginisme, la dispareunia o altres bloquejos específics.
Tot i que busquem anar més enllà del simple rendiment, és important donar respostes pràctiques quan hi ha una dificultat clara. El treball combina comprensió, reducció de l’angoixa i eines concretes per recuperar una vivència més segura i satisfactòria.
L’objectiu no és adaptar-se a un model extern, sinó trobar una manera pròpia, coherent i saludable de viure la sexualitat.